Autoreferenciats… Però amb bones aliances

Com podem impulsar polítiques pròpies per donar respostes als temes fonamentals de les Illes Balears?

-Model turístic i diversificació del model econòmic

-Infraestructures, urbanisme, medi ambient i sostenibilitat territorial;

-Defensa i impuls de la llengua, l’educació i la cultura

-Habitatge, polítiques salarials i de pensions i cohesió social…

-Model sanitari, d’atenció a la gent gran i als dependents

-etc

S’ha dit que si volem impulsar polítiques pròpies i crèixer com a societat i institucionalment hem de ser capaços d’analitzar els problemes des de perspectives pròpies i no des de la visió que d’aquests temes o de semblants tenguin els altres. Es parla de cercar i trobar referents propis per a resoldre problemes que es consideren singulars. I si be és cert que els temes que es consideren fonamentals per a aquesta terra, presos en conjunt, configuren una emprempta digital diferenciada de la resta, molts d’aquests problemes, analitzats individualment, poden ser tractats en col.laboració amb altres col.lectius que pateixen les mateixes problemàtiques. Posem exemples:

-La insularitat i el tractament fiscal;

-El regim financer i tributari;

-La defensa del model lingüístic, educatiu i cultural;

-El model comercial…

Resulta inqüestionable que compartir determinades lluites amb companys de viatge resulta molt més profitós que tirar pel dret tot sols. Defensar un millor tractament fiscal o polítiques de transport aeri, a Madrid o a Europa, pel fet de ser illes, és molt més efectiu si vas acompanyat (mentres no n’hi hagi d’obediència estrictament balear) de diputats canaris.

Però no és menys cert que defensar un model comercial de protecció del petit i mitjà comerç passa per aliances amb models que ens son més propers, i en la defensa i foment dels canals comercials naturals: el Corredor Mediterrani i la millora dels canals de transport marítim de mercaderies amb els ports mediterranis en serien els millors exemples.

Si ja entram en temes fonamentals, com son el model financer i tributari, és molt evident que si defenses el concert econòmic has de teixir complicitats amb qui ja el té o be amb qui, per ser contribuent nat com tu, a costa de perdre any rere any el poder adquisitiu també aspira a aquest mateix objectiu. Un model sobiranista que, per raons evidents, també qüestiona, a nivell econòmic i fiscal, el model territorial o, com a mínim, la capacitat de desplegament actual del model autonòmic.

Finalment, i aquí si que no hi pot haver gaires debats sobre la necessitat de coordinar esforços amb altres, les polítiques lingüístiques, educatives i culturals de Balears no es poden ni tan sols imaginar sense les imprescindibles coordinacions i aliances amb la resta de territoris de parla catalana: un model lingüístic i cultural i unes polítiques de mobilitat, de cooperació i d’intercanvi universitàries i un espai televisiu i radiofònic comú, públic i de qualitat conveniat entre València, Catalunya i Balears no signifiquen, en cap cas, renunciar a la construcció d’un model polític propi i singularitzat.

El disseny del nostre propi camí com a ciutadans balears passa per teixir, en cada cas, les alliances precises i adequades per satisfer els interessos de la gent d’aquesta terra; sense por i amb la responsabilitat necessària d’assumir aquest repte i, sobre tot, de saber-ho explicar a la nostra pròpia gent, que, convé no oblidar-ho, fa segles que ha estat educada en el prejudici.

Només una visió ample i valenta aconseguirà, a força de tractar individualment cada repte en cooperació amb els iguals, que arribem a teixir un model propi basat en l’excel.lència i autoreferenciat. Tractar tot sols problemes que son complexes i requereixen de molts, per por de perdre la nostra singularitat, és una altra cosa ja experimentada en aquest país amb molt mal resultat i es diu autarquia social i, paradoxalment, aïllament. Una visió provinciana, en definitiva.