Procès al Procès

Els jutges han fet el que han pogut, amb les eines de què disposaven, per defensar Espanya
Que ningú s’espanti, m’explicaré. En un Estat democràtic el poder judicial intervé per restablir l’ordre jurídic quan algun agent incompleix la norma.
Per restablir l’ordre el poder legislatiu ha fixat prèviament les regles del joc i tracta de preveure en forma de lleis tots aquells supòsits de transgressió que considera que poden afectar la seva arquitectura.
El problema sorgeix quan la transgressió és greu en termes emocionals però les lleis no només no preveuen el supòsit com a delictiu, o prou “delictiu” atesa l’ofensa, sinó que l’emparen en forma de principis constitucionals fonamentals i drets i llibertats internacionalment reconeguts.
Des del primer moment del procés al Procés s’ha parlat d’incompliment de la llei, de transgressió de la norma, però no ha interessat examinar seriosament ni els fets concrets ni les seves causes. És cert que objectivament hi ha uns fets aparentment delictius, no els que s’han venut (sedició, rebel·lió), sinó els més prosaics de malversació o desobediència, insuficients per a la causa de restablir l’orgull patriòtic ferit, a més de qüestionables jurídicament atesa l’actuació prèvia de l’Estat.
Per jutjar l’actuació prèvia dels poders de l’Estat hem d’analitzar un altre element penal fonamental: la inducció al delicte, que és una forma de participació sense la qual aquell no s’hagués produït.
La impugnació i posterior derogació de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional o la mateixa aplicació posterior del 155 són clars incompliments de la llei, en aquest cas la Constitució, per part dels òrgans de l’Estat i tenen l’efecte d’actuar com a catalitzadors, inductors, dels esdeveniments posteriors i actuals. I aquest és l’element fonamental que converteix el problema en polític i no judicial, ja que ens trobem davant d’una ruptura absoluta de les regles del joc, de l’ordenament jurídic o, com s’ha dit, davant d’un xoc de legitimitats sobre les quals es va erigir l’arquitectura, l’ordre constitucional espanyol post franquista. Només amb el redreçament d’aquest ordre per vies negociades, polítiques, es podrà resoldre la greu crisi constitucional que patim des de 2010. Això o continuar fins a la destrucció d’uns i altres, que és, com tots sabem, allò a que tendeixen els polítics quan són uns incompetents.

DM Procès al Procès

Publicat al Diario de Mallorca com a article d’opinió, dia 16 d’octubre de 2019

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s