La Ciutat que volem per al segle XXI

Reforma del PGOU de Palma, 1998-2018

  • Fa pocs dies el regidor d’Urbanisme i futur batle de Palma, Antoni Noguera, ha anunciat que Palma no tendrà un nou PGOU fins l’any 2.018. Intencionadament o no s’ha volgut fer coincidir la data del nou Pla General amb la commemoració del 20è aniversari del darrer aprovat, l’any 1998, durant el mandat de Joan Fageda.corredors verds
    Davant l’avanç de determinades actuacions que l’actual consistori ens presenta com a “model de ciutat més amable”, és obligat fer un repàs de la situació urbanística de Palma i com, al llarg dels darrers 65 anys, els successius Plans Urbanístics han anat condicionant no tan sols les trames urbanes, sinó les vides i el benestar de les persones, així com determinats problemes crònics de la nostra ciutat.
    Seguint en gran mesura l’exposició magistral del Professor de la UIB, D. J.M. González Pérez, Doctor i especialista en geografia urbana, urbanisme i planificació territorial, observem que la ciutat que avui coneixem és la conseqüència de la superposició de diversos Plans Generals.
    Situant l’inici del creixement urbà en l’any 1950, denominat el “període d’inici econòmic, urbanístic i especulatiu en les Illes Balears”, observem que Palma s’estructura en dues grans àrees o trames urbanes: el casc històric medieval i l’eixample (“ensanche”) planificada a començaments de segle per Bernat Calvet arran de l’enderrocament de les murades de la ciutat i que segueix un model denominat “radial” (tots els carrers convergeixen cap al centre). Son d’aquesta època barris com s’Olivera (“Amanecer”), Cas Capiscol, Son Cotoner, Son Espanyolet o Son Armadams, Comencen també en aquesta època les operacions a l’aeroport de Son Sant Joan (fins aleshores s’operava des de Son Bonet) i s’amplia el Moll de Ponent (en els anys 40 s’havia construït el Dic de l’Oest).
    Palma, abans de l’any 1950, havia crescut, principalment a partir del segle XIX, seguint els processos industrialitzadors de l’època, donant lloc a l’aparició de barris com el Molinar, Hostalets, Sa Punta, Can Capes i la Soledat, dibuixant una ciutat que, a extramurs, començava a créixer de forma caòtica i concentrada en diversos nuclis poblacionals aïllats entre ells. Durant els anys 40 el Pla Alomar va tractar de solucionar els problemes de degradació urbana de la ciutat i de sorgiment caòtic de nuclis urbans i industrials a extramurs amb intervencions sobre la xarxa viària: sorgeix així el Carrer de Jaume III i l’embrió del que posteriorment serà l’actual Via de Cintura (model tímidament “radiocèntric”, es a dir, s’intentava comunicar amb vies de circumval·lació els barris que anaven creixent al voltant de la ciutat antiga).
    Els grans problemes de la nostra ciutat sorgeixen, no obstant, dels Plans Generals de 1963 i de 1973, basats únicament i exclusiva en el creixement al voltant del monocultiu turístic. Sorgeixen així els grans barris obrers i perifèrics de la nostra ciutat, més enllà de la Via de Cintura que vendria més tard. Barris que, encara avui, pateixen la manca de sensibilitat d’aquella època, presentant greus deficiències infraestructurals, manca de zones verdes, de serveis bàsics suficients i d’una ineficient planificació dels entorns urbans, a més d’un aïllament tan del centre com dels barris i infraestructures veïnes. Sorgeixen així barris com Son Gotleu, son Cladera, Sa Indioteria, Polígon de Llevant (Nou Llevant), Son Roca (Son Ximelis) o “Los Almendros”. És l’època també dels grans creixements en les zones costaneres amb la construcció del Passeig Marítim de Palma i de la major part d’hotels que avui emmarquen tota la línia litoral de Palma. El PGOU de 1973, que havia de servir per corregir els excessos dels anys seixanta, encara va incidir més en el problemes i, fruit d’aquell planejament, és l’actual estructura urbana de la perifèria, amb espais més o menys especialitzats, destinats a diferents funcions: zones escolars i sanitàries a Ponent (fins fa poc, Son Dureta) industrials al nord (Can Valero i Son Castelló), turístic (façana marítima, des de Ponent a platja de Palma) i de serveis al voltant de l’aeroport a Llevant (Son Güells, Son Tous, Son Ferriol i Sant Jordi). En aquest darrer espai sobreviu la Palma més rural fins ben entrat l’inici del segle XXI.
    El PGOU de 1985, el primer desenvolupat en període democràtic i per un govern municipal socialdemòcrata, opta per un model pretesament no desenvolupista. D’aquella època son les grans dotacions de serveis actuals de la nostra ciutat (escoles públiques, centres de salut, xarxa de biblioteques i d’una part dels centres culturals, determinades infraestructures viàries, etc.), fruit del concepte de “societat del benestar”.
    No obstant això, el PGOU del 85 també va ser víctima de la bonança econòmica i dels planejaments anteriors i no va poder frenar l’expansió de Palma cap a noves urbanitzacions fruit d’un urbanisme accelerat i, una vegada més, desordenat. Neix en aquesta època el concepte de “segones residències” i un model comercial basat en la construcció de grans hipermercats, amb la inauguració del primer a Palma (avui Carrefour del C/ General Riera).
    A partir dels anys 80 també comença a fer-se molt evident la degradació del Casc Antic de Palma, degradació que va ser tractada, malauradament i una vegada més, amb criteris més especulatius que de servei a la ciutadania i sempre condicionats pel monocultiu turístic. Així, els PGOU de 1991 i 1998, varen propiciar l’actual model de Casc Històric. Els successius PERIS (Plans Especials de Reforma Interior) han desplaçat bona part de la pressió urbanística i poblacional cap a l’eixample, augmentant l’activitat urbanitzadora a extramurs sense preveure cap solució als greus problemes de dotació de serveis que aquest nou fenomen va provocar en tots els barris de l’eixample (zones verdes, equipaments sanitaris, esportius, socials, culturals…). Ans al contrari, la solució va consistir en augmentar el tamany dels polígons industrials, abandonar les dotacions de serveis a barris i substituir-les per grans infraestructures al voltant de la via de Cintura (Son Moix, Germans Escales, Son Hugo…) Tot això unit a la indefinició urbanística de grans espais com la façana marítima o el Polígon de Llevant (avui Nou Llevant). Finalment, s’ha de tenir molt en compte que els PGOU de 1991 i 1998 varen ser aprovats en el pitjor moment d’eufòria econòmica, durant l’aparició del fenomen conegut com a “bombolla immobiliària” que va propiciar, novament, la planificació d’un creixement desmesurat de la ciutat, especialment en la zona de l’eixample (Son Busquets, Arxiduc, Son Moix Blanc, Son Dameto, Son Cotoner…), i l’aprovació de noves urbanitzacions, especialment en la zona de Ponent i Nord (Sa Teulera, Son Quint, Son Muntaner, Son Xigala, Secar de la Real; però també a llevant al Vivero, al Rafal Nou, Son Morro…), moltes de les quals o bé no s’han executat, o bé estan en una fase de desenvolupament parcial per l’efecte de la crisi econòmica però que, en un moment determinat, constituiran un nou problema poblacional, de mobilitat i de consum dels recursos i serveis públics de la capital.2016 704
    La reforma del centre històric a través dels quatre grans PERI (Puig de Sant Pere, Jonquet, Calatrava i Gerreria) han convertit el centre de Palma en un espai lliurat a l’especulació immobiliària què, si bé ha recuperat part del seu dinamisme econòmic, aquest va lligat sense cap dubte a comportaments especulatius a l’entorn del mercat turístic, fet que provoca un nou fenomen conegut com a “gentrificació” (procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’una zona urbana antigament degradada que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n’acaba expulsant llurs antics habitants).
    Seguint el professor González, les grans problemàtiques de la nostra ciutat que haurà d’escometre el nou PGOU, pomposament batiat com “el PGOU de les persones” son:
    a) Els successius PGOU aprovats des de l’any 1950 han estat sempre condicionats pel monocultiu turístic. Res s’ha planificat a Palma els darrers 65 anys que no atengui aquest fenomen i sempre en clau de creixement urbanístic, econòmic i poblacional, gaire bé sempre descontrolat i, paradoxalment, sense cap planificació ni objectiu clar per part dels successius governs municipals (llevat, tal vegada, del PGOU de 1985 que, almenys a nivell teòric, sí va intentar mitigar una part dels problemes crònics de la ciutat, dotant-la per primera vegada de serveis bàsics).
    b) Aquest fet, pensar la ciutat per a satisfer les necessitats dels turistes, ha condicionat i condiciona la qualitat de vida dels ciutadans de Palma, segregant la població de forma perillosa: d’una banda, els situats en espais ben dotats (centre i façana marítima) i, de l’altra, la major part de la ciutadania, que es concentra en espais infradotats, abandonats pels successius planejaments (eixample, corona de la Via de Cintura i barris perifèrics) on la població no s’atura de créixer i on els grups socials menys afavorits comparteixen espais residencials cada vegada més degradats amb els nouvinguts, majoritàriament immigrants africans i sudamericans.
    c) Un fenomen que també haurà d’atendre el nou PGOU i que l’estudi del sr. González no analitza, per raons òbviament cronològiques, és l’efecte de la crisi econòmica i com han d’afectar les seves conseqüències, en termes de previsió de creixement urbà sostenible, al nou planejament. Ja hem exposat que bona part de les noves i grans urbanitzacions de Palma estan pendents d’executar per mor de la crisi però que, en el futur, condicionaran novament les capacitats de resposta públiques en forma de consum de serveis, mobilitat, i de conflictivitat social.
    Atès l’anterior, observem amb preocupació tant les prioritats com les solucions que ha començat a fer públiques l’actual govern. Però també les propostes que determinats grups de pressió consideren com a “prioritats de la ciutat”, novament orientades cap a la satisfacció del monocultiu turístic: Façana marítima (Pla Litoral Ponent), ampliació del port de Palma i definició de Nou Llevant com a “nou” polígon tecnològic. Ensalada que se’ns serveix trempada d’eixos verds (i zones verdes urbanes) i propostes idíl·liques de mobilitat sostenible a base de carrils bici.
    Caps de les anteriors propostes sembla que incidirà, almenys a curt o a mig termini, en la qualitat de vida dels nostres barris ni en la diversificació del model econòmic de la ciutat: La creació de corredors verds que connecten només amb el centre (obviant completament les connexions circulars o transversals i incidint, per tant, en les problemàtiques de mobilitat i saturació del centre), o la creació de nous polígons tecnològics quan encara no acabam de veure la viabilitat del parc BIT; o l’ampliació del Port i la creació de nous urbanitzables (vegeu la proposta de PGOU de 2012) en incoherència amb l’actual situació de crisi econòmica i de massificació turística, que aconsellen polítiques de decreixement i de reorganització del model urbà de ciutat per adaptant-lo a les necessitats reals de la gent, son propostes poc originals i gens valentes.
    La definició d’un model de ciutat centrat en les persones, amb propostes atrevides que suposin fer front, per primera vegada en 65 anys, al problema del monocultiu turístic, amb la creació de sol industrial o redefinint i reorganitzant espais i barris madurs amb acords de reconversió urbanística o d’esponjament (Platja de Palma, Litoral Ponent, Son Gotleu, Camp Redó…), amb desconcentració de serveis públics; la definició de quins han de ser els pulmons verds de la ciutat per a les properes generacions (Bellver, Parc de Ponent, Na Burguesa, Llevant…),plànol parc ponent la integració de plans culturals oblidats (Mapa de Biblioteques de Mallorca), redefinir polítiques comercials amb la recuperació dels mercats municipals, del petit comerç o la creació de mercats tradicionals a barris; o la redefinició d’infraestructures importants com el segon cinturó, el port i l’aeroport, el passeig marítim i el Nou Llevant, la Platja de Palma…; tenint en compte l’opinió dels afectats i no només dels experts en qüestions turístiques, de mobilitat o tecnològiques, son qüestions, totes, per al debat aquests propers tres anys. Esperem que el nostre govern municipal es faci digne del seu lema i sigui capaç de debatre i aprovar un veritable PGOU per a les persones, comptant per fer-ho amb els seus veritables protagonistes: els ciutadans de Palma.

One thought on “La Ciutat que volem per al segle XXI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s